Violí

Puc sentir encara cada paraula

Cada so, cada lletra

Puc sentir encara aquella sensació

Al, la frase, acabar

Aquella sensació se’m va quedar

Persistent dintre el cor

Te’n vas anar i no vas tornar

De res  ara serveix el meu plor

Vaig perdre l’oportunitat

No vaig saber tocar el violí

I cada nota era un punyal clavat

Una espina en un jardí

Ara sol me quedat

Sense música, sense so

Un altre cop sense calor

Un altre cop gelat

Ja no tinc a qui tocar

I començo a pensar

Per que no vaig tocar el violí

Per que no mi vaig atrevir